Discreta via de la factoria Masó que aprofita l’espai a l’esquerra de l’exigent Ivan, on hi destaca el divertit tercer llarg, molt estètic si es fa en lliure; els primers una excusa per arribar a aquest i el quart per sortir per dalt. Ràpida, aproximació curta i molt equipada són reclams d’aquest itinerari, bona opció…
Via de tall clàssic que s’enfila pel vessant oest del Pollegó de la Vinya Nova en busca del cridaner esperó que s’escala els dos darrers llargs i que conforma la part més interessant del recorregut. Per contra, les quatre primeres tirades tenen un interès més aviat baix, avançant per terreny poc definit, una mica vegetat…
A vegades les vies són una simple excusa per poder gaudir d’entorns extraordinaris. La Tuca de la Solana de LLauset esdevé una exel·lent atalaia des d’on adelitar-se amb la visió del Estanys d’Anglos i retallant l’horitzó la insinuant silueta dels Bessiberris. Per accedir-hi o fem a través de la via Roca Viva, ruta senzilla, que…
Via poc interessant en conjunt, que s’enfila pel vessant oest de l’Agulla del Sol Ponent, guanyant el cim a cop d’expansió. L’escalada esdevé monòtona i poc engrescadora, llevat d’un parell de passos puntuals que ens exigeixen una mica més. En definitiva, una via del tot prescindible, només aconsellable si busquem practicar amb els estreps sense…
El massís de Comalestorres, contrafort oriental del pic de Comaloformo, s’eleva des de la part occidental de l’embassament de Cavallers formant uns espadats característics,. Un d’aquest primers cimalls és la Punta Ferrusola, la més modesta de la carena, que esdevé però, una balconada de primer ordre sobre la presa de Cavallers. La Barriere-Alfonso ens proposa…
Al capdamunt de la Canal de l’Ou de Colom trobem aquesta sèrie de petites agulles adossades i contraforts que culminen al cim de l’Agulla Manolito Garcia i que els Masó amb olfacte enllacen de la manera més digna. La via és discontinua i s’hi escala poc, per contra però, gaudirem d’un entorn genial amb espectaculars…
La Cadireta, un dels perfils més característics del nord montserratí demana que hi ascendim sense presses, per un cop al cim reservar una estona seient relaxadament sobre la bola somital, que esdevé el més exclusiu dels miradors. La via Guillem & Cia proposa ascendir-hi pel vessant est, en escalada combinada, només havent de menester un…
La via s’inicia al mateix punt que l’Aresta Brucs però de seguida flanqueja cap a la dreta per anar a trobar una vertical placa al vessant sud-est. L’itinerari, una mica forçat i molt equipat és poc interessant en general. Sense cap mena de compromís, esdevé un divertimento que ens pot servir de complement per altres…
La Cara de Mico o Agulla del Mirador es troba a un dels paratges més encantadors de Montserrat; a cavall entre els Gorros i la Plantació, aquest racó de Bellavista transmet una tranquil·litat i una calma difícils d’entendre si no ens hi hem passejat mai. L’agulla, a l’ombra de la Gorra Frigia resulta una atalaia…
De totes les Agulles les Bessones són les més arrogants i les seves Arestes Brucs les més temudes i respectades. Una alternativa bastant més tranquil·la per guanyar el cim de la Bessona Superior és la via Atardeceres. De dificultat molt raonable, la via ens ha deixat un sabor agredolç, per un equipament si més no…
La MMT és una de les darreres vies obertes a la Plantació i per ara la més llarga. Com tantes altres vies de la factoria Masó, l’itinerari va enllaçant una sèrie de ressalts poc interessants fins arribar a la roca de Sant Martí. És aleshores quan trobem els passatges més bonics de la via i…
Al sempre pintoresc Sant Llorenç de Montgai, on semblava que tot estava obert, en Juan Gutiérrez equipa aquesta evident cresta, que potser per poc visible, havia passat desapercebuda. La via, sobre-equipada miri com es miri, amaga un parell de passatges prou interessants, tot i que per la seva pròpia naturalesa esdevé una escalada discontinua i…
El bucòlic Malanyeu sempre ens rep agraït, oferint-nos la calidesa de la seva roca tant particular, encara que sigui per fer una via amb tant poca substància com la Badalona. Només destacar el primer llarg, amb una secció central prou tècnica i mantinguda, que ens demanarà certa col·locació. La resta és pura excusa per arribar…
Encarada al sud i a raser dels vents dominants la Paret de la Codolosa és el darrer recurs quan el fred no ens deixa escalar a cap altra banda del Serrat. El seu aspecte poc engrescador amaga però, un grapat de Aproximació: Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle…
Escalada sense cap mena de substància que ens deixa del tot indiferents. Només recomanable si tenim ganes d’ascendir l’agulla o bé per aquells que s’inicien com a primers de corda, trobant una ascensió fàcil i segura per anar agafant confiança amb la corda per sota.
Massa aprop de la Tarantel·la en tot moment, la Mickey Mouse, s’hi intenta allunyar, allunyat-se també del que és lògic… Perquè la roca no et porta per on va la M.M. et porta cap a la Tarantel·la i aquesta ja hi és… Només els dos primers llargs es salven de la crema i des d’allí…
Els germans Masó encerten en enllaçar una sèrie de contraforts poc definits al vessant oest de La Presidenta que ens menen de la manera més senzilla al cim d’aquesta poc visitada agulla de La Plantació. La via, molt assequible i bastant discontinua, resta completament equipada i ens permet gaudir de varies plaques de bon conglomerat…
Després de tastar l’Aresta dels Piteus i la seva peculiar roca, busquem alguna alternativa amb ‘millor’ rocam per arrodonir el jorn. Al vell mig del vessant sud de la Roca Subirana trobem aquesta via de dues tirades, oberta en solitari per en Lluís Parcerisa, on haurem d’anar mirant i palpant aquí i allà per trobar…
Situada a la Vall de Lord, la Roca Subirana ofereix una sèrie de recents obertures. En destaca especialment per la lògica del seu traçat l’Aresta dels Piteus: una via compromesa, amb les assegurances imprescindibles, grau assequible i rocam impredictible… Més que escalar haurem de levitar pel traçat, acariciant cada un dels còdols com si fossin…
El Serrat de les Lluernes passa desapercebut a l’ombra del majestuós perfil del Cavall Bernat. No obstant hi ha obertes un grapat de vies, ideals per quan el sol comença a picar. La Tsering puja al capdamunt de l’Agulla Ratpenat. La via es troba generosament equipada amb parabolts, no presentant cap pas difícil obligat (tot…
Pel teu somriure cel concentra tot el seu interès en l’exigent primer llarg, una placa amb molt bona roca, mantinguda en V/V+ on les assegurances no són a tocar, fet que ens farà anar concentrats durant tot el llarg. Un cop finalitzada la primera tirada la via perd tot interès, esdevenint una senzilla grimpada que…
La Montse Curto és una senzilla via de tres tirades que, sense gaires pretensions, va cercant el terreny més noble entre la vegetada banda oest de la Paret del Devessó. La bona roca sobre plaques inclinades ens farà gaudir d’una escalada sense preocupacions, permetent-nos assaborir aquest bucòlic racó del Berguedà.
El bosc amb les diferents tonalitats de verds i grisos pròpies de l’hivern, les vaques pasturant plàcidament prop del rierol i els masos talment trets d’un pessebre ens donen la benvinguda quan arribem a Malanyeu. La contrada, del tot entranyable, ens ofereix una paret amb un calcari de molt bona qualitat, vertical i que a…
La Mal Pas s’inicia just a la dreta del Somni de Primavera creuant-se després més amunt; i com aquesta, comparteix característiques i filosofia: equipament esportiu, nul compromís i exposició molt baixa. No obstant, el darrer llarg de la Mal Pas és potser el més interessant de totes les vies del sector, amb una primera part…
Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva…
Com altres vies del Serrat dels Monjos la Planetes Transparents ens deixa sensacions contraposades: per una banda trams força interessants i originals (com la xemeneia del Satèl·lit) i per altra la discontinuïtat i la vegetació inevitable d’aquesta paret. En definitiva, una escalada distreta, discontinua, bona per gaudir posant ferros i amb roca variable. Aproximació: Deixem…
La Roca del Corb queda just per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans. Hi trobarem una dotzena de vies que arriben als 100 metres de longitud. La Serrat-Torras és una via de concepció moderna, totalment equipada, on haurem de combinar l’escalada lliure i artificial. Menció especial pel segon llarg, una preciosa placa…
La primera sensació que ens enduem a l’arribar al peu de via és que ens trobem davant un itinerari poc atractiu… Però la primera impressió no sempre és la bona. És cert que tindrem certa dosis de matoll, algun replà que trenca la continuïtat de la via i més d’un còdol ballarí; però els trams…